A fraga diuen barral
a la granja cantereta,
a faió diuen pitxell
mequinensa argoleta
Tenim a la boca un arma
és la llengua de moncada,
llengua que ens va servir
per xerrar a la nostra casa.
Ens diuen els de la franja
molts ens diuen de llevant
més encara de ponent
perň el meu ioio čs de ca franxa.
Molt de soroll,
fotem,foten un pet ben fort,
molt de soroll,
ballem tots junts lo ball del poll.
Lo millor de l’entrepá
sempre s'ha trobat a dins
ni ponent ni llevant
som de la terra del mig.
Els uns no més comenten
que xerrem molt malament
els altres també diuen
que coixín coixán parlem.
Pensen que som gent estranya
perquę el fetge cru mengem
diem al nort lo pllat lo cllot
i quan ballem vetllem els morts
Molt de soroll,
fotem,foten un pet ben fort,
molt de soroll,
ballem tots junts lo ball del poll.
Em fa goig la nostra terra
tots els dies neix lo sol
només volem que hi vingueu
i tots plegats farem soroll.
No hi cal callar-ne massa
raonem, xerrem, cridem
son nyagolls de gossos furos
que parlant ens entenem.
Que surta la llengua dura
que bufi en polseguera
la veu de nostra cultura.
que moguin les mans els muts
Molt de soroll,
fotem,foten un pet ben fort,
molt de soroll,
ballem tots junts lo ball del poll.