On estŕ l'enemic, on estŕ?
i on estan les panxes plenes de destins? (x2)
La rŕbia ens creix i és l'única defensa
per combatre l'odi, la seua violčncia;
violčncia en forma de mitjans i grans empreses,
maquinŕria del sistema, del consum en sčrie.
La publicitat ens porta a un món fantŕstic,
els anuncis ens borren i ens mengen tot el crani.
la pantalla ens xucla i ens desfŕ en mil pedaços,
convertint-nos en soldats de l'imperi del telediari.
Telefeixisme,
ets a dins, ets al fons de l'abisme!
neoespanyolisme!
Agenolla't rŕpid contra la paret,
jo et rebente la cara i tu m'ensenyes el carnet.
interpretem les imatges que ens ensenya la tv,
i entre els seus mil canals diluďm la nostra ment.
Un ball de pals colpejant la teua pell,
pilotes de goma que et disparen al cervell,
condemnats a viure empresonats al telenotícies,
que ens tortura tots i cadascun dels nostres dies.
Telefeixisme,
ets a dins, ets al fons de l'abisme!
neoespanyolisme!
Quan confons
els batecs del teu cor amb els trets
d'una kalashnikov,
alguna cosa estarŕ passant,
estigues preparat.
si el teu cor cada cop batega més fort,
espera el senyal,
freda suor, dolça amargor...
cal que estigues,
cal que estigues,
cal que et mantingues...
ben fort!