El sol a la cara, m'estàs esperant,
continuo caminant, no em veus passar,
voldria oblidar-ho tot durant un temps,
a tu, a tothom, cada lloc que conec.
I vaig mirant fixament
els ulls dels que passen davant meu
i no veig ningú que estigui content.
Quants cops m'has dit que penso massa,
les suposicions no et fan anar endevant,
quant de temps estarà fora de casa.
Tot potser que passin uns anys.
tot potser que passin uns anys.
Buscaré sota el cel
el sol de l'hivern
sense saber si soc aquell que ara en té por
de seguir un camí que no és el seu
i si tot em va bé, i encara puc, tornaré
pobre, brut, però somrient.

Insert your comments below:
Name	(required!)
Comments	(required!)
Validation	(required!)